Un plat pot obrir una conversa sobre qui el preparava, quan es compartia i com ha anat canviant. Rromnjako Seripen proposa apropar-se a la memòria gastronòmica gitana amb perspectiva de gènere i donar valor a les veus que la transmeten.
En aquest article
Què proposa Rromnjako Seripen?
La presentació de Rromnjako Seripen vincula el reconeixement del poble gitano amb la recuperació de la memòria gastronòmica i la tradició culinària des d’una perspectiva de gènere. Aquesta és la base documentada per aproximar-nos al projecte i per preguntar a l’equip com es desenvolupa.
El seu interès cultural convida a escoltar les persones que conserven, adapten o comparteixen coneixements culinaris. Què consideren important explicar? Quines decisions han pres sobre allò que volen transmetre? Les respostes de cada participant han de mantenir el seu context i la seva autoria.
La memòria que acompanya el menjar
La UNESCO relaciona les pràctiques alimentàries amb la memòria, els intercanvis culturals i les relacions socials. Aquest marc ajuda a pensar en tot allò que pot acompanyar una elaboració: ocasions, gestos, paraules i maneres de compartir.
En un treball de memòria, descriure una recepta pot ser només el començament. També podem preguntar qui la va ensenyar, com se’n reconeix el punt de cocció o què s’ha modificat amb el temps. Proposem aquestes preguntes com a vies d’exploració; cada relat ha de néixer de l’experiència que algú vulgui explicar.
La lectura Halar, cuina gitana a Catalunya, al Museu Virtual del Poble Gitano, destaca una cultura culinària diversa i canviant. És una referència externa diferenciada de Rromnjako Seripen. Pot ampliar la mirada sense convertir una pràctica familiar concreta en una norma per a totes les persones gitanes.
Veus de dones, reconeixement i elecció
Posar les veus de les dones al centre d’un relat gastronòmic demana reconèixer el seu coneixement amb noms, context i crèdits acordats. També exigeix deixar espai perquè expliquin què volen conservar, què volen canviar i quina relació tenen avui amb aquests sabers.
La participació pot prendre formes diferents: parlar d’una tècnica, comentar un objecte, revisar un text o decidir que un record es quedi en l’àmbit privat. Una dona ha de poder triar com s’implica, i la seva aportació pot incloure molts altres àmbits de la vida comunitària.
Aquest reconeixement es pot relacionar amb la participació de les dones gitanes en les polítiques públiques. En tots dos casos, una pregunta essencial és quin marge tenen les protagonistes per decidir com es presenta i s’utilitza allò que comparteixen.
Com donar context a un record culinari
Per preparar una conversa o ordenar un material familiar, aquests punts poden ajudar:
- Situar la persona, el lloc i el període del record, respectant el grau de detall que vulgui compartir.
- Distingir els ingredients, els gestos i el significat que tenen per a qui els explica.
- Anotar les variants i els canvis sense establir una única versió correcta.
- Acordar els crèdits i l’ús de les paraules, les imatges o les gravacions abans de difondre-les.
Una transcripció hauria de conservar el sentit de les paraules de la persona i permetre que les revisi. Una traducció al castellà o a l’anglès necessita el mateix criteri: mantenir noms, matisos i decisions, i consultar els termes que no tinguin una equivalència clara.
Conèixer el projecte i ampliar la lectura
Pots conèixer Rromnjako Seripen a la pàgina de projectes i demanar a l’associació informació sobre els seus materials i l’activitat actual. Si vols proposar una aportació, descriu-la primer i acorda amb l’equip les condicions per treballar-la.
La memòria gitana de Gràcia situa aquestes preguntes en la vida del barri. La guia sobre la llengua rromaní ofereix una altra perspectiva sobre transmissió cultural. Llegir-les conjuntament permet acostar-se a la cultura des dels vincles entre persones, llocs i coneixements.
Fonts i lectures
Fonts públiques consultades el 17 d’octubre de 2026. Les referències externes conserven el seu idioma original.