El Samudaripen és el genocidi del poble gitano perpetrat pel règim nazi i els seus aliats i col·laboradors. Recordar-lo és reconèixer les persones assassinades, escoltar les veus que han defensat la seva memòria i donar a aquesta història un lloc en l’educació i en la vida pública.
En aquesta guia
Una història que no es redueix a una sola nit
La persecució va incloure empresonaments, deportacions, treball forçat i assassinats en diferents territoris europeus. El Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units documenta aquest procés abans i durant la Segona Guerra Mundial.
La paraula Samudaripen dona nom a una memòria que no podem resumir en una imatge o una xifra. Per acostar-nos-hi, proposem distingir els fets documentats, els testimonis personals i les formes posteriors de commemoració. Cadascun d’aquests elements ens ajuda a formular preguntes diferents: què va passar, com es va viure i com ho recordem avui.
Per què el recordem el 2 d’agost?
La data recorda l’assassinat dels darrers presoners del camp de famílies gitanes d’Auschwitz II-Birkenau durant la nit del 2 al 3 d’agost de 1944. El Memorial i Museu d’Auschwitz-Birkenau explica aquest episodi en la seva documentació commemorativa.
El 2 d’agost és el Dia Europeu de Commemoració de l’Holocaust del Poble Gitano. El Consell d’Europa recull la commemoració europea i la participació d’organitzacions gitanes i de supervivents.
La data pot ser una porta d’entrada al coneixement, però no ha de limitar la memòria a un acte anual. A l’escola, a les entitats i als espais culturals, podem continuar llegint, contrastant fonts i parlant de la responsabilitat de conservar aquesta història durant tot l’any.
Com apropar aquesta memòria a l’aula
- Comença amb una pregunta concreta. Per exemple: què commemorem el 2 d’agost i quina font ens ho explica? Situa els llocs i les dates abans d’obrir interpretacions.
- Tria un testimoni o un document amb procedència identificada. Indica qui el va crear, en quin context i què permet saber. No presentis una fotografia sense explicar-ne l’origen.
- Adapta el material a l’edat i a les necessitats del grup. No cal utilitzar imatges de violència explícita ni activitats en què l’alumnat hagi de representar víctimes o botxins.
- Dona espai a preguntes, silencis i emocions. Explica que un testimoni parla d’una experiència concreta i no de totes les vides del poble gitano.
Una activitat possible és comparar una fitxa històrica amb un text commemoratiu: quina informació aporta cada peça i qui hi pren la paraula? És una proposta de lectura, no una activitat ja realitzada per l’associació.
Persones i vides més enllà de la persecució
Proposem llegir els testimonis sense reduir les persones a la violència que van patir. Quan les fonts ho permetin, podem parlar dels seus vincles, treballs, llengües, creacions i decisions. La memòria inclou el dolor, però també la dignitat de cada vida i la capacitat d’actuar.
Aquesta mirada es pot relacionar amb el present sense afirmar que totes les èpoques són iguals. La guia per abordar l’antigitanisme a l’aula proposa revisar estereotips i pràctiques educatives actuals; la introducció a la llengua rromaní ofereix una altra via per acostar-nos a la diversitat cultural.
La memòria en el treball de Rromanipe’s
El projecte educatiu sobre el Samudaripen és una de les línies de treball de l’associació. La seva fitxa permet conèixer l’enfocament i consultar més informació sense donar per feta una convocatòria o una disponibilitat concreta.
També pots llegir la notícia publicada el 2 d’agost de 2024. Aquell text conserva el context del 80è aniversari: és una peça d’arxiu, diferent d’aquesta guia introductòria. Mantenir la data ajuda a entendre què es va explicar aleshores i evita confondre una commemoració passada amb una activitat actual.
Fonts i lectures
Referències externes en anglès, consultades el 16 d’octubre de 2026.